Teaser #aSantiagoSíSí

En català:
I exactament un any després d’acabar l’aventura, per fi està aquí el teaser del que serà el meu recull d’imatges de l’aventura de creuar la Península a peu durant 46 dies. Properament el docu final: #aSantiagoSíSí !!!
PD: … D’això servia portar un trípode durant tot el Camino :p

En español:
Y exactamente un año después de acabar la aventura, por fin está aquí el teaser de lo que será mi recopilación de imágenes de la aventura de cruzar la Península a pie durante 46 días. Próximamente el docu final: #aSantiagoSíSí !!!
PD: … De esto servía llevar un trípode durante todo el Camino :p

Pic of the week #32 #aSantiagoSíSí

LeónEn català:
Arribant a León
, arribant a “la civilització”.
Quan portes tants dies caminant (jo aquí ja en portava 31), veient només altres pelegrins bojos com tu, dormint en pobles de quatre carrers i menys de 200 habitants, no sabeu què estrany pot arribar a ser arribar a una ciutat gran i veure autovies de dos carrils per sentit, avingudes amples amb semàfors, un centre comercial ple de botigues de grans cadenes, un hipermercat d’alguna multinacional, un poliesportiu on hi juga algun equip professional, un multicines, uns treballadors taladrant la calçada per col·locar-hi fibra òptica, gent sortint a prendre una cervesa o un grup de noies rient pel carrer. No sabeu què estrany pot arribar a ser!
És una sensació agredolça que jo vaig tenir en arribar a Lleida, Zaragoza, Logroño, Burgos, León, Compostela i en tornar a Barcelona.

En español:
Llegando a León
, llegando a “la civilización”.
Cuando llevas tantos días caminando (yo aquí ya llevaba 31), viendo sólo otros peregrinos locos como tú, durmiendo en pueblos de cuatro calles y menos de 200 habitantes, no sabéis qué extraño puede llegar a ser llegar a una ciudad grande y ver autovías de dos carriles por sentido, avenidas anchas con semáforos, un centro comercial lleno de tiendas de grandes cadenas, un hipermercado de alguna multinacional, un polideportivo donde juega algún equipo profesional, un multicines, unos trabajadores taladrando la calzada para colocar fibra óptica, gente saliendo a tomar una cerveza o un grupo de chicas riendo por la calle. ¡No sabéis qué extraño puede llegar a ser!
Es una sensación agridulce que yo tuve al llegar a Lleida, Zaragoza, Logroño, Burgos, León, Compostela y en volver a Barcelona.

Pic of the week #31 #aSantiagoSíSí

A VillamarcoEn català:
Només sis fotos vaig fer aquell 31 d’agost. Feia tanta calor i teníem tantes ganes d’arribar i descansar que només vaig treure la càmera en aquesta zona d’arbres a prop de Villamarco.

En español:
Sólo seis fotos hice ese 31 de agosto. Hacía tanto calor y teníamos tantas ganas de llegar y descansar que sólo saqué la cámara en esta zona de árboles cerca de Villamarco.

Pic of the week #29 #aSantiagoSíSí

Peregrino MesónEn català:
Etapa curta d’uns 20km entre Frómista i Carrión de los Condes  per descansar el cos pels 40 de la següent etapa. Molta calor! És el que passa per fer El Camino en ple juliol. Foto del Peregrino del Mesón de Villasirga.

En español:
Etapa corta de unos 20km entre Frómista y Carrión de los Condes  para descansar el cuerpo para los 40 de la siguiente etapa. ¡Mucho calor! Es lo que pasa por hacer El Camino en pleno julio. Foto del Peregrino del Mesón de Villasirga.

Pic of the week #28 #aSantiagoSíSí

Alto de MostelaresEn català:
Alto de Mostelares, 8:55h
.  Després d’uns 13km des d’Hontanas, no hi ha res com pujar una rampa així per acabar de despertar les cames i fer lloc pel bocata. Molts ciclistes pujaven empenyent la bici.

En español:
Alto de Mostelares, 8:55h.  Después de unos 13km desde Hontanas, no hay nada como subir una rampa así para acabar de despertar las piernar y hacer hueco para el bocata. Muchos ciclistas subían empujando la bici.

Pic of the week #27 #aSantiagoSíSí

Manu & SalvaEn català:
Us presento al Manu (motxilla vermella) i al Salva (motxilla turquesa), dos intrèpids pelegrins que havien sortit per separat de Roncesvalles a mitjans de juliol i jo vaig conèixer a Nájera a finals d’aquell mes. Dia a dia vam anar fent grupet amb altres valents pelegrins, compartint kilòmetres o experiències en arribar a l’alberg municipal de cada poble, fins que després de Burgos ens vam adonar que ens havíem quedat els tres sols, ja no hi havia ningú més del grup (anaven més lents, s’havien lesionat, havien de tornar a casa per feina, etc.). En aquell moment, algun raonament social antropològic subconscient ens va aconsellar travessar junts l’estepa castellana i per això és provable que aquests dos personatges apareguin en moltes fotos de les que veureu a partir d’ara 😉

En español:
Os presento a Manu (mochila roja) y a Salva (mochila turquesa), dos intrépidos peregrinos que habían salido por separado de Roncesvalles a mediados de julio y yo conocí en Nájera a finales de ese mes. Día a día fuimos haciendo grupillo con otros valientes peregrinos, compartiendo kilómetros o experiencias en llegar al albergue municipal de cada pueblo, hasta que después de Burgos nos dimos cuenta que nos habíamos quedado los tres solos, ya no había nadie más del grupo (iban más lentos, se habían lesionado, tenían que volver a casa por trabajo, etc.). En ese momento, algún racionamiento social antropológico subconsciente nos aconsejó atravesar juntos la estepa castellana y por eso es probable que estos dos personajes aparezcan en muchas fotos de las que veréis a partir de ahora 😉